dimecres, 9 de març de 2016

Com parlar de l’abús sexual amb els fills
abuse
Les darreres setmanes hem rebut notícies que ens han posat la pell de gallina. Els fets, abusos sexuals a menors dins una escola de Barcelona durant anys, ens ha recordat a tots que això passa a prop nostre i que ens podríem trobar amb una situació similar en algun moment. Ens fa preguntar-nos si som capaços de detectar-lo, si notaríem que el nostre fill o filla està patint una situació similar, si es pot fer alguna cosa perquè no els passi mai…
Per això la prevenció dels abusos sexuals a menors ha agafat una importància cabdal. La prevenció es basa principalment en una bona comunicació i educació sexual als nens. Les famílies heu de donar eines als vostres fills per protegir-los de la violència sexual.
Però de vegades per les famílies no resulta una tasca fàcil parlar d’aquest tema i així ens ho transmeten a la consulta de pediatria. Els pares i mares no saben com explicar-ho, com treure el tema,  com transmetre als fills que vigilin amb certes actituds dels altres sense que agafin por de les persones de l’entorn. Fins i tot les famílies que gaudeixen d’una bona comunicació en general, expressen trobar-se incòmodes a l’hora de parlar amb els fills d’aquest tema.
Sovint els infants són més conscients de la informació que els envolta del que creiem, poden haver sentit les notícies sobre abusos a menors a la televisió, ens poden haver escoltat parlant del tema, o potser n’han parlat a l’escola, amb els mestres o amb algun company ben informat
Si el vostre fill o filla té més de 5-6 anys, és recomanable esbrinar què sap del tema, podeu començar per preguntar-li si n’ha sentit alguna cosa. Una altra manera, especialment recomanable per a nens petits, és mirar junts un conte que tracti el tema, tot aprofitant un moment que estigueu tranquils i que us pari atenció. Els heu d’explicar que les parts privades són aquelles que estan sota la roba interior i que són parts íntimes que ningú pot tocar ni jugar amb elles, ni altres nens ni els grans. D’aquesta manera també els ajudeu a crear el concepte d’intimitat.abuse1
També els hi direm que les carícies poden ser bones i d’altres no tan bones. Si alguna vegada algú vol tocar les seves parts íntimes, o reben carícies que no els hi agraden, han d’evitar-ho, han de dir “NO”, “PROU” i buscar algun adult de confiança i explicar-li el que ha passat.
És important obrir la porta al diàleg dins de les vostres famílies, cal trencar el silenci que facilita que hi hagi persones que abusin de nens i nenes.
Des del Consell Europeu existeix una iniciativa dirigida a mares, pares i cuidadors d’infants d’entre 3 i 7 anys per a protegir-los de l’abús sexual, s’anomena “La regla de Kiko”. Ens proporciona informació i materials, entre ells un conte descarregable,  que ens poden facilitar parlar del tema amb els infants. Mitjançant un conte i amb l’ajuda d’un personatge, en Kiko, ens donen 5 consells bàsics que us resumim:kiko-500x369
  1. El teu cos és teu: ensenyeu als infants que el seu cos els pertany i que ningú pot tocar-lo sense el seu permís. Anomeneu els genitals pel seu nom. Els nens tenen dret a no voler que els facin un petó o els toquin, fins i tot quan es tracta de persones a qui estimen. Ensenyeu-los a dir ” No” davant un contacte físic inapropiat i a explicar les seves vivències a un adult de confiança.
  2. Manera de tocar bona- manera de tocar dolenta: hem de dir als nens i nenes que no està bé que algú miri o toqui les seves parts privades o que els hi demanin que mirin o toquin les parts privades a una altra persona.
  3. Secrets bons- secrets dolents: cal que els infants els sàpiguen diferenciar. Quan un secret els amoïni, els espanti, els incomodi o entristeixi, vol dir que no és bo i l’han d’explicar a un adult de confiança.
  4. La prevenció i la protecció són responsabilitat dels adults: és per això que hem d’evitar crear tabús sobre la sexualitat i hem de restar atents als sentiments i comportament dels infants. Els nens han de sentir que poden parlar amb els seus pares sobre el tema.
  5. Altres consells útils:
    1. Conèixer quin és el seu entorn de seguretat: l’infant ha de saber quins són els adults que formen part de la seva xarxa de seguretat, als que podrà demanar ajuda si ho necessita. Recordeu que sovint l’autor dels abusos és una persona coneguda. Acostumeu al nen o nena que us informi regularment de si algú de l’entorn li dóna regals, li demana que mantingui secrets o intenta passar temps a soles amb ell o ella.
    2. Ensenyeu als nens normes bàsiques del contacte amb extranys: no pujar mai al cotxe d’ un extrany, no acceptar regals ni invitacions…
    3. Cal saber que existeix un telèfon gratuït d’ajuda i assessorament és el Telèfon Europeu d’Ajuda a la Infància 116 111, on profesionals qualificats atenen a qualsevol persona, siguin nens o adults.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada