divendres, 11 de març del 2016

Consells per ensenyar al teu fill a tolerar la frustració


Aprendre des de petits a tolerar la frustració permet que els nens puguin enfrontar-se de manera positiva a les diferents situacions que se'ls presentaran a la vida.
La frustració és una vivència emocional que es presenta quan un desig, un projecte, una il·lusió o una necessitat no s’arriba a satisfer o a complir.
Quan un desig o una il·lusió no es compleixen, els adults -i també els nens- experimenten d’una manera o d’una altra tota una sèrie d’emocions com enuig, tristesa, angoixa o ansietat a causa de la frustració. Són vivències personals i és per això que cadascú s’enfronta i reacciona davant aquests fets o esdeveniments de forma diferent.
Tolerar la frustració significa ser capaç d’afrontar els problemes i limitacions que ens trobem al llarg de la vida, tot i les molèsties o incomoditats que puguin causar-nos. Per tant, es tracta d’una actitud i, com a tal, pot treballar-se i desenvolupar-se.
La frustració és un estat transitori i, per tant, no permanent: no s’ha de confondre la tolerància a la frustració amb la tolerància al fracàs.
A la vida, hi ha situacions en què aconseguim els nostres objectius, desitjos, etc., i d’altres en què no. Durant l’etapa infantil, els nens solen pensar que el món gira al seu voltant, que s’ho mereixen tot, i que aconseguiran al moment el que demanen.No saben esperar perquè no tenen desenvolupat el concepte del temps ni la capacitat de pensar en els desitjos i necessitats dels altres . És aleshores quan cal començar a ensenyar els nens a tolerar la frustració. Si els pares sempre donen als fills tot allò que demanen, els petits no aprendran a tolerar el malestar que provoca la frustració i a enfrontar-se a situacions adverses. Per això, en l’edat adulta seguiran sentint-se malament cada vegada que no aconsegueixin allò que s’han proposat.
Intentar complaure sempre els nens i evitar que se sentin frustrats davant qualsevol situació no afavoreix el seu desenvolupament integral com a persona , ja que quan siguin adults hauran d’enfrontar-se a circumstàncies tant d’èxit com de fracàs.
Existeixen teories que defensen que, si no s’ensenya els nens a acceptar els fracassos, és possible que desenvolupin una actitud agressiva reincident. En general, els nens amb poca tolerància a la frustració:
  • Tenen dificultats per controlar les emocions.
  • Són més impulsius i impacients.
  • Busquen satisfer les seves necessitats de forma immediata, de manera que, quan s’han d’enfrontar a l’espera o a la postergació d’aquestes, poden reaccionar amb enrabiades i plor fàcil.
  • Són exigents.
  • Poden desenvolupar, amb més facilitat que d’altres nens, quadres d’ansietat o depressió davant els conflictes o dificultats grans.
  • Creuen que tot gira al seu voltant i que s’ho mereixen tot, de manera que senten qualsevol límit com injust ja que va en contra dels seus desitjos. Els costa comprendre per què no se’ls dóna tot el que volen.
  • Tenen una baixa capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.
  • Manifesten una tendència a pensar de manera radical: una cosa és blanca o negra, no hi ha punt intermedi.
Molts pares intenten reduir o evitar les fonts que poden generar frustracions en el nen, i acaben convertint qualsevol dels seus fracassos en un nou èxit. Per prevenir aquesta situació i aconseguir que el nen toleri la frustració, els pares han d’evitar la sobreprotecció i no abusar de la permissivitat. La conducta permissiva es manifesta, sovint, en cedir davant qualsevol requeriment del nen, de manera que aquest sempre aconsegueix el que vol i mai no s’enfronta a situacions negatives, problemàtiques o frustrants.

Tècniques per tolerar la frustració

Per ensenyar al nen a tolerar la frustració, existeixen alguns consells útils que us detallem a continuació:
  1. Donar exemple. L’actitud positiva dels pares a l’hora d’afrontar les situacions adverses és el millor exemple perquè els fills aprenguin a solucionar els problemes.
  2. Educar en la cultura de l’esforç. És important ensenyar al nen que és necessari esforçar-se. Així aprendrà que l’esforç és, en moltes ocasions, la millor via per resoldre alguns dels fracassos.
  3. No donar-li tot fet. Si se li posa tot fàcil al nen i no se li permet assolir els reptes per si mateix, serà difícil que pugui equivocar-se i aprendre dels seus errors per saber com enfrontar-se al fracàs.
  4. No cedir davant les enrabiades. Les situacions frustrants deriven, en molts casos, en enrabiades. Si els pares cedeixen davant d’elles, el nen aprendrà que aquesta és la forma més efectiva de resoldre els problemes.
  5. Marcar-li objectius. Cal ensenyar el nen a tolerar la frustració marcant-li objectius realistes i raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a situacions que, per la seva edat o maduresa, sigui incapaç de superar.
  6. Convertir la frustració en aprenentatge . Les situacions problemàtiques són una excel•lent oportunitat perquè el nen aprengui coses noves i les retingui. D’aquesta manera, podrà afrontar el problema per si mateix quan aquest torni se li torni a presentar.
  7. Ensenyar-li a ser perseverant. La perseverança és essencial per superar situacions adverses. Si el nen aprèn que amb la constància pot solucionar molts dels seus problemes, sabrà controlar la frustració en altres ocasions.
Davant la frustració, s’ha d’ensenyar als nens formes positives per fer front a aquests sentiments adversos. Per això, es poden utilitzar diferents estratègies:
  • Ensenyar tècniques de relaxació. Tots ens enfrontem a les situacions adverses d’una forma més positiva si estem relaxats. Un bon consell és ensenyar als més petits a augmentar la tolerància a la frustració a través de la relaxació del cos.
  • Ensenyar a identificar el sentiment de frustració quan aparegui . Per exemple, “en Joan està rabiós perquè no ha fet bé la multiplicació. Intenta-ho amb una altra i pren-te més temps”.
  • Ensenyar al nen quan ha de demanar ajuda . A alguns nens els costa demanar ajuda, mentre que d’altres la demanen d’una manera constant i immediata. Cal ensenyar el nen a intentar trobar una solució primer. Si se sent frustrat quan realitza alguna tasca, hem d’intentar ensenyar-li a evitar la frustració: "què podries fer en lloc d’enfadar-te o abandonar allò que estàs fent?".
  • Representar papers . Es pot jugar amb el nen a interpretar una situació frustrant. Posa-li un exemple: ha de fer els deures però vol anar a jugar al parc. En primer lloc, el nen interpretarà la frustració, i després adoptarà el rol oposat. Se li pot animar a que dialogui amb ell mateix de forma positiva i busqui una manera de resoldre el problema.
  • Reforçar les accions apropiades del nen. És important elogiar-lo quan retardi la seva resposta habitual d’ira davant la frustració, i quan aconsegueixi emprar una estratègia adequada.
  • Modificar la tasca. Ensenya-li una forma alternativa d’assolir els seus objectius.
En resum, cal recordar que la frustració forma part de la vida. Encara que no es pot evitar, es pot aprendre a gestionar-la i superar-la, i a augmentar d’aquesta manera la tolerància a aquesta. Aprendre a tolerar la frustració fa més fàcil que ens enfrontem amb èxit a la vida. Per això, com més aviat n’aprenguem, serà millor per a nosaltres.
Referència bibliogràfica
Elaboració pròpia. Equip de l’Observatori FAROS - Hospital Sant Joan de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada